DES D’AQUESTA FINESTRA VEIG EL MÓN.

Aquesta finestra és de casa els meus avis, feta desde el menjador. No es veu gran cosa, ara es hivern i la parra no te fulles però a l’estiu es veu com si fos una selva. També s’hi veuen els petits cactus que la meva àvia posa per decorar una mica, i el nesprer que a l’estiu ens dona uns fruits boníssims. A part el jardí es ple de flors  . He triat aquesta finestra perquè tots, tots els 10 cosins que som, de petits quan veniem a casa de l’àvia ens quedavem ven embovats amb les fulles d’aquesta parra grandiosa. Era tan l’afecte sobre nosaltres que fins i tot ens feia adormir, el vent la feia ballar i a tots ens agradava passar una llarga estona mirant desde aquesta finestra.

TOTS ELS MEUS NOMS.

Em dic Marina Iruela Regincós. Marina, es un nom molt comú i força tradicional, però la meva mare em va explicar que al néixer jo només hi havia senyores grans que s’ho deien, per això la meva àvia de principi no li va agradar gaire l’idea, encara que l’altre era posar-me Isabel, i estic eternament agraïda a la meva mare per haver dit que no, però ara de cop només conec a nenes que es diuen Marina, fins a tal punt, que al meu equip de basquet en som quatre i mai se sap a quina criden. Respecte els cognoms, el primer és Iruela... sempre que algú l’ha d’escriure em fa les dues següents preguntes: I llatina? Porta h el teu cognom? Són tantes les vegades que ho he hagut de respondre que ja se’m comença a fer pesat, a part, sempre s’han fet moltes bromes absurdes a partir del meu primer cognom, amés tothom em coneix com la germana petita de l’Iru, Iruela abreviat, i això em fa molta ràbia perquè no em coneixen la Marina, per això no m’acaba d’agradar. Respecte als cognoms, nose pas que dir-ne, sempre faig la broma de que un avant passat meu va fundar el poble de Regencós i molta gent per sorpresa meva s’ho creu.