Anecdote

Puigpardines, enllaç!

IMATGES QUE PARLEN

Aquesta ha estat la pintura que més m'ha cridat l'atenció, em transmet molta melancolia però a la vegada el pintor va saber captar la bellesa de l'imatge. La noia està recolzada a la paret amb una actitud com de reflexió, preocupació o tristesa, sembla cansada i sense ganes de fer res, fins i tot per la posició del cos podríem dir que sembla que tingui una mica de fred . Els colors de la pintura són de tons suaus. La paret pintada de blanc fa semblar l'espai més gran i ample, i a la vegada li dona un toc més trist i ensopit al dibuix, cosa que és el que crec que vol transmetre el pintor. 

VISCA JO!

Moltes vegades ens entossudim a veure les coses més negatives de nosaltres, tendim a enfonsar-nos més, ens fem la traveta a nosaltres mateixos i després no sabem veure que la nostra personalitat té moltes parts bones i positives que ens permeten tirar endavant. Sóc d’aquestes persones, com casi tothom, però avui us faré veure que valc i que tinc trets en la meva personalitat que em fan ser cada dia una millor persona.

Les tres qualitats que he triat són les següents: la primera és que sé escoltar i em preocupo per la gent, no m’agrada veure a ningú trist i intento ajudar-lo i fer-li veure que em tindrà al seu costat per les bones i per les dolentes ajudant-lo a que s’aixequi quan caigui. La segona qualitat és que sempre intento posar-me al lloc de l’altre persona quan tinc una discussió o els nostres punts de vista són totalment diferents, intento entendre el perquè aquella persona veu les coses així i després raonar amb ella sense que es senti molesta o es posi a la defensiva, per poder arribar així a un acord on totes dues parts en sortim ven parades. I per acabar l’última qualitat que he escollit és la de no rendir-me, sóc constant e insistent si alguna cosa no em surt bé, no em fa el pes o no estic contenta amb el resultat torno a començar les vegades que faci falta, no m’agrada deixar les coses a mig fer, quan començo alguna cosa l’acabo,  ja sigui un problema de matemàtiques, un partit de basquet o qualsevol altre cosa.

 Aquestes són algunes de les meves qualitats, se que no sóc perfecte, però estic orgullosa de la meva manera de ser i de la meva personalitat.

El secret Gabriel Ferrater.

VIDEOPOEMA (Gabriel Ferrater)

El secret

5 moments de felicitat.

5 MOMENTS DE FELICITAT.

Durant la meva vida quotidiana, el meu dia a dia, hi ha petits moments que m’alegren i em fan sentir be:

-       

            Els divendres a la tarda sempre passo una estona amb una bona amiga, no fem res en especial anar a fer un volt, poder estar per casa, però el sol fet d’estar amb ella i compartir bons moments juntes

-        

            Un altre moment de felicitat es quan arribo a casa, cansada d’un dia llarg i fred, i m’estiro al sofà amb el pijama i la manta per sobre a llegir un llibre o mirar una estona la televisió.

-        

            El tercer moment de felicitat és el poder anar a la platja, estirar-me sobre la tovallola i desconnectar una estona de tot el voltant, només escoltar el soroll de les onades i el tacte suau de la sorra.

-         

      Un gran moment de felicitat és acabar d’un examen o un concert de violí sabent que ho he fet el millor possible i que l’esforç fet durant mesos ha servit per aquells tres minuts dalt de l’escenari.

-        

             I l’últim moment de felicitat són els dinars familiars que fem de tan en tan, moments on veus tota la família, desde els que viuen a 150 Km més lluny de tu a els que veus cada dia perquè viuen sota casa teva, són moments de casa, de rialles i de bromes i no els canvio per res del món!

EL MEU LEMA.

Si la vida no et somriu, somriu tu a la vida.

“Si la vida no et somriu, somriu tu a la vida”, aquest és el meu lema, és el que penso quan tot em va malament, quan tot sembla que estigui en contra meva, en aquells moments on sento que no puc més. Agafo aire i penso en això, si sóc positiva i estic alegre, si intento no estar molesta a cada instant i agafar les parts i els moments bons, la vida es tornarà més positiva. La vida es com el teu mirall, somriu-li i ella et tornarà el somriure, has de creure i fer les coses per tu mateix.

Experiment casolà.

INTRODUCCIÓ:
L'experiment que hem fet aquest Nadal a casa ha estat el de separar sòlids de líquids en dissolució.

MATERIAL:
- Un bol
- Aigua
- Cafè
- Un got
- Film de plàstic
- Dues figuretes petites (per fer pes)
- Goma de pollastre

PROCEDIMENT:
1- He emplenat el bol amb aigua, i després hi he barrejat el cafè fins que ha quedat ven dissolt en l'aigua.

2- Quan ja he embrutit l'aigua amb el cafè hi he posat el got al centre i ho he tapat amb el film de plàstic i la    goma de pollastre.
3- El següent pas que he fet a estat posar el bol al costat del radiador perquè l'aigua s'evaporés.
4- Al cap d'un dia quan he començat a veure que l'aigua s'havia evaporat i era al paper de film, hi he posat dues figuretes de plàstic al centre per fer pes i que les gotes anessin cap on hi havia el got.

RESULTATS:
Una quarta part del got s'ha emplenat d'aigua neta.

CONCLUSIONS:
L'aigua que s'evaporava a causa de l'escalfor del radiador ha xocat contra
el film de plàstic, i aquesta al notar-lo fred s'ha condensat tornant-se liquida una altre vegada. A causa del pes que hi havia al centre l'aigua ha anat caient al got que era al mig.